La institució provincial i la Universitat Jaume I treballen en la concreció del projecte, que portarà a la província 200.000 euros de fons comunitaris per a desenvolupar l’H2020 Templar 

Castelló, 20.02.2020. La Diputació promourà l’adhesió de la província al projecte comunitari de creació d’una ruta templera a nivell europeu per a eixamplar l’oferta cultural i l’atractiu turístic de Castelló. La diputada de Cultura, Ruth Sanz, i el responsable de l’àrea de Relacions Internacionals, Pau Ferrando, s’han reunit aquesta setmana per a aprofundir-ne en els detalls d’aquesta iniciativa que lidera la Universitat Jaume I. 

Tant Sanz com Ferrando han conversat amb el coordinador de la iniciativa, anomenada H2020 Templar, i han coincidit en la necessitat «de fer-li una bona espenta perquè les possibilitats són infinites». En aquest sentit, la diputada ha incidit en que «des de la nova Diputació estem treballant per tal d’esprémer al màxim les potencialitats turístiques que ofereix la nostra terra i, en especial, les de l’interior, les més desconegudes, ja que servirà com a font per a diversificar i revitalitzar la seua economia». 

El pressupost estimat d’aquest projecte a terres castellonenques és de 200.000 euros -cofinançats al 100% per Europa i d’un total de tres milions- i serviran per a posar en valor la important herència cultural i patrimonial que la poderosa Ordre del Temple va deixar a les comarques del nord. Així doncs, aquesta adhesió completa l’aposta que la institució provincial porta fent per a transformar aquest passat templer en riquesa gràcies a la marca ‘Territori Templer’, que des d’una perspectiva divulgativa ofereix ja rutes turístiques senyalitzades que conviden a viure i a descobrir l’arquitectura, l’art, les festes, l’artesania i la gastronomia dels nostres pobles. «No podem desaprofitar l’oportunitat d’exportar-ho tot a Europa i fer sentir la veu de Castelló a fora de les nostres fronteres», ha afegit Sanz. «Estem parlant d’un tipus de turisme especialitzat, diferent del de sol i platja, pel que concorda amb el model de turisme desestacionalitzat i cultural que busquem. 

Pel que fa al contingut d’H2020 Templar, la Diputació col·laborarà en la creació d’una gran base de dades amb tota la informació relacionada amb l’antiga ordre i treballarà perquè siga accessible per a tothom. Per això, promocionarà una experiència pilot en la província utilitzant les noves tecnologies, que es concretarà més endavant. A banda d’això, la corporació provincial també promourà l’edició de material informatiu i l’organització d’actes de difusió i participarà en esdeveniments de promoció del projecte. 

El diputat provincial de Promoció Econòmica i Internacionalització, Pau Ferrando, ha valorat molt positivament aquesta oportunitat de col·laboració amb l'àrea de Cultura de la Diputació i amb la Universitat Jaume I, ja que considera que «la gestió de fons europeus per a la recuperació del patrimoni incideix directament en la dinamització cultural i turística dels nostres municipis». Igualment, ha afegit que «aquesta només és una de les moltes actuacions en les quals es creen sinergies amb la resta de departaments de la institució», ja que "estem sempre a l'aguait de totes aquelles convocatòries internacionals que puguen insuflar valor patrimonial, cultural i econòmic a les comarques de Castelló». 

L’ORDRE DEL TEMPLE A CASTELLÓ

L’Ordre del Temple va deixar una forta petjada a les comarques de Castelló, deixant coma herència importants conjunts històrics, com torres, muralles, habitatges i castells. Les fortificacions d’Alcalà de Xivert, Polpís i Peníscola són les més representatives d’aquelles que encara resten dempeus. Totes tres poblacions formen part del llistat de municipis que formen part de la proposta cultural ‘Territori Templer’, a les que cal sumar Culla, la Salzadella, Albocàsser, Ares del Maestrat, Benassal, les Coves de Vinromà, Vistabella del Maestrat, Atzeneta del Maestrat i Borriana. 

La diputada de Cultura, Ruth Sanz, visitarà demà divendres el castell peniscolà per a comprovar els resultats de l’última fase de restauració d’aquest palau papal, que han permés la posada en valor del conjunt històric i del parc d’Artilleria per un total d’1,15 milions d’euros, cofinançats pels fons FEDER de la Unió Europea.