Algimia de Almonacid

Municipi d'origen musulmà. Després de la reconquesta de València per En Jaume I, va pertànyer al Duc de Sessa; una vegada confiscat per la corona va ser venut al Comte d'Aranda. En 1610, després de l'expulsió dels morescs,  va ser repoblat per Pere d'Urrea amb 27 famílies cristianes procedents de Navarra i Puebla de Arenoso.

Medi Social

Agricultura, apicultura, artesania de la fusta. La població és essencialment agricultora.

Recorregut urbà

Carrers estrets, curts i escalonats composen el paisatge urbà d'Algimia, agrupats al voltant de l'església parroquial de Sant Joan Baptista. La tranquil·litat del passeig ens farà imaginar altres èpoques, quan tota la comarca era musulmana.

Paisatge

El relleu és muntanyòs perquè el municipi està situat en el nucli central de la Serra  d'Espadà. Destaquen les masses boscoses de pi i surera.
Clima mediterrani; per tant, suau i moderat.
Altitud entre 450-600 m.