Està situada a la part est del poble, a 635 m d'altitud i pràcticament per damunt de la ratlla divisòria del terme de Santa Magdalena de Polpís.

Data del segle XIV i fins al segle XVII es venerà a sant Cristòfol. Aquest canvi possiblement es deu a la presència de franciscans a la zona, els quals promovien la devoció per sant Josep. És un edifici xicotet i senzill, de planta rectangular de 8 m de profunditat per 5 d'amplària, amb parets enlluïdes, cantons reforçats amb carreuada i coberta exterior a dos aiguavessos. L'accés al temple es fa per una porta de forja i vidre que se situa al final d'un parell d'escalons i s'emmarca en un arc de mig punt amb dovelles irregulars i, sobre aquestes, una espitllera. La façana remata en capcer i s'utilitza a mode d'espadanya una construcció metàl·lica on s'alberga l'única campana que hi ha. Pel que fa a l'interior, presenta dos crugies decorades amb un sòcol ceràmic a les parets.

Durant la Guerra Civil se’n van perdre pràcticament totes les peces de valor, excepte la imatge del sant, que encara hui és l'original, perquè un salzadellà va amagar-la dins d'una cova durant eixos anys.

Dades