El Toro Town Hall, a structure of cultural interest
#

Ajuntament del Toro


El Toro

L'Ajuntament del Toro és un edifici que respon a una tipologia de màxim interès dins de les construccions civils que van sorgir a finals de l'edat mitjana i principis del renaixement. Es tracta d'un edifici que uneix la representació i les funcions dels nous poders civils, la casa de la Vila o l’Ajuntament amb la Llotja, destinada a albergar una activitat en apogeu: el comerç. Està construït amb carreus i maçoneria amb un únic volum de gran rotunditat i de tres plantes. A la planta baixa, que dona a la plaça, està ubicada la llotja juntament amb un pòsit de grans dimensions i una presó. A les dues plantes està el saló de sessions juntament amb la resta de dependències municipals. La façana principal, d'influència classicista, és de gran bellesa i sobrietat, i hi destaquen els tres arcs escarsers dovellats recolzats sobre les columnes de fust troncocònic. Les finestres són allindanades i estan organitzades de manera ordenada i simètrica. Altres ajuntaments de la Comunitat Valenciana que tenen la mateixa tipologia i que es troben declarats Béns d'Interès Cultural amb categoria de Monument són els de Forcall i el d’Alcoi. L'edifici va ser construït l'any 1576, segons s'exposa a l'escrit en pedra tallada a la façana. Respon a una necessitat social apareguda en la civilització insurgent del renaixement, la qual estava motivada pels nous processos econòmics i culturals de les ciutats. El progrés de la societat civil, amb l'aparició del comerç i dels poders polítics que el protegien, necessitava nous espais on representar-ne les funcions. D'una banda, els mercaders buscaven el lloc més concorregut de la població, en aquest cas, la plaça, on podien ser vists amb facilitat. D'aquesta circumstancia naix l'anomenada "llotja". Salvador Lara defineix la llotja amb tres característiques:

- És un edifici o part del mateix amb tendència a la autonomia compositiva, generalment obert i alçat, construït amb d'una estructura diàfana, modulada; i eminentment destinat a l'ús comercial.

- Els exemples estan repartits per les ciutats de la zona i de la influencia del Mediterrani italo-franc-espanyol, encara que poden transcendir-ne aquest límit, i van proliferar entre els segles XIII i XVII, amb el major apogeu en el segle XV.

- A la llotja, s’hi adhereixen, amb gran freqüència, els espais necessaris per a les funcions dels poders civils de la població, la qual cosa dona lloc a aquesta tipologia de doble ús, tant llotja com casa de la vila.

Al Toro, la Llotja està encaixada i alineada amb el carrer mitjançant el buit de la planta baixa de l'edifici destinat a Ajuntament. En la segona crugia d'aquesta planta hi havia, d'una banda, una escala central, actualment desapareguda, que comunicava amb les plantes superiors i, d'altra banda, els espais destinats a presó i a pòsit o banc de llauradors. L'entrada a la primera planta o noble de l'Ajuntament, coberta per un porxo amb grans bancs de pedra als costats, es fa des de la plaça, on està el temple. Des d'aquesta, s'hi accedeix al saló de sessions, al qual destaquen dues grans columnes de carreuada, on se sostenen dues grans bigues de fusta i la resta de dependències municipals. Al costat del porxo, limítrof amb el mur posterior de l'Ajuntament i que dóna a la plaça de l'església, hi ha un edifici destinat actualment a Casa del Metge. Des d'aquest, mitjançant una escala de construcció recent, s'hi accedeix a la tercera planta o cambra de l'Ajuntament.

La Llotja es desenvolupa en un pòrtic de tres arcs rebaixats, és rectangular de dimensions interiors de 13,50 m x 5,50 m aproximadament. Els arcs, dovellats, de 3,50 m de llum i 1,50 m de fletxa, se sostenen sobre columnes de talant dòric, amb basa, fust i capitell de pedra. L'alçària total de la planta baixa és de 4 m. Constructivament, l'edifici està format per pòrtics plans a base de murs de càrrega de maçoneria enfoscada de dimensions variables entre 50 i 60 cm. La resta dels tancaments exterior es fa amb la mateixa tècnica. Els forjats són plans amb biguetes de fusta i revoltó. El pòsit, igual que la sala, està cobert amb pilars octogonals de pedra que suporten la biga mestra de fusta per sostenir el forjat. La presó està coberta amb voltes bufades. Els arcs exteriors estan format per dovelles de pedra calcària. La planta baixa presenta l'obra del picapedrer ben treballada, mentre que els murs de les plantes altes es converteixen en maçoneria, i remarquen els buits amb carreus. Els paviments estan formats per grans lloses de pedra irregulars. La façana presenta una composició simètrica, formada pel pòrtic de carreuada de tres obertures a base de columnes a la planta baixa i separada de les plantes superiors per un gros bordó. Té tres grans finestrals des d'on es pregonaven les ordenances o despatxos dels senyors que governaven la població. Sobre la façana es troba un blasó de la vila i les restes d'un altre. El pòsit o banc de llauradors va estar en funcions fins a les primeres dècades del segle XX. La sala d'actes o juntes manté l'ús primigeni i l'espai destinat als calabossos. Va ser utilitzat fins a la Guerra Civil de 1936. Als soterranis cal destacar un passadís que comunica la casa consistorial amb l'església de la Mare de Déu dels Àngels. Als anys 90 del segle XX, comencí a l'edifici consistorial la recerca d'un amagatall del qual es coneixia la seua existència. Es va localitzar per damunt dels lavabos. Hi van aparèixer vint-i-cinc lligalls dels segles del XV al XIX, a més d'una gran quantitat de registres sobre el pòsit i un arca de tres claus. Parts integrants: La llotja, l'ajuntament, el porxo d'accés, l'escut heràldic de la població i la inscripció de l'any 1576 en pedra carreu.

 


Dades