#

Ermita de Sant Roc


Villafranca del Cid / Vilafranca

Conta la tradició que l'any 1520, un home ferit per la pesta, que s'havia refugiat en una cova no molt apartada de Vilafranca, va formular la solemne promesa de construir una ermita a sant Roc si li curava la malaltia. Sembla que el va curar, perquè l'ermita primitiva va ser construïda prop del barranc de la Fos i del pou de la Llàmia.

Aquest sant no només va proporcionar als veïns de Vilafranca protecció contra les pestes i las epidèmies, sinó que també els va alliberar de les plagues de les llagostes. Per aquest motiu, va ser anomenat patró de Vilafranca el dia 29 de setembre de 1688.

No obstant això, van tindre que passar molts anys fins que va predicar-se el sermó del sant per primera vegada (any 1658) i va fer-se la processó (1665) fins a l'ermita. Com que no estava en un lloc accessible per ser visitada freqüentment, per la carència de majorals o per qualsevol altra raó, va descuidar-se la conservació de l'edifici. Aquestes raons motivaren la construcció d'un nou temple i que el primitiu fora dedicat a santa Bàrbara.

El 10 de febrer de 1704 es va decidir edificar una nova ermita al peiró de Sant Agustí, on hui està situada, a l'anomenat barri de les Eres de Sant Roc.

És una ermita de silueta esvelta, molt alta, amb un pòrtic a la façana principal, sobre el que està situat el cor. Robusts contraforts reben el pes lateral dels grans murs i de la coberta. Internament, consta d'una sola nau amb un altar major, els murs del qual apareixen decorats amb pintures relatives al sant.

L'ermita va ser construïda entre l'any 1705 i 1726 i, si bé aparença mostra un aspecte robust, la veritat és que hi ha bastants esquerdes i deficiències a l'estructura que li auguren un mal futur si no queda restaurada urgentment.

Davant d'aquesta ermita, va construir-se també el peiró de Sant Agustí o de Sant Roc, actualment desaparegut.

 


Dades