La Asunción Parish Church (Vistabella del Maestrazgo), cultural heritage
# # # # # #

Església parroquial de l'Assumpció


Vistabella del Mestrat

De principis del segle XVII, és l'obra arquitectònica més important del Renaixement a Castelló.

Està situada a la plaça del Dau, la plaça principal del poble, pegada al nucli antic tancat per la muralla, però ja en extramurs. A primera vista impressiona per la seua grandiositat, en relació amb la grandària de les cases i de la població.

L'estructura d'aquest gran temple combina el llenguatge classicista renaixentista amb reminiscències gòtiques, que podem trobar a les precioses voltes de creueria estrellades. Es tracta d'un temple de tres naus amb deambulatori, sagristia, capella i diverses criptes, algunes encara per descobrir. Hi destaquen també la majestuosa torre-campanar de 30 metres d'alçària i la portada principal, a mode de façana-retaule de diversos pisos, on se superposen columnes d'ordres dòric, jònic i corinti que emmarquen nínxols buits des de la Guerra Civil. Podrem trobar restes de les escultures que els omplien a l'interior del temple.

Dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu, aquesta església parroquial és un dels millors temples d'un llarg episodi arquitectònic que va desenvolupar-se en l'arquitectura valenciana des de finals del segle XVI fins a mitjan segle XVII. També en són un bon exemple les de Vilafranca, Traiguera, la Jana, Xert i Canet lo Roig, entre d'unes.

L'església és de tres naus de cinc trams cadascuna, amb presbiteri vuitavat i deambulatori, de manera que en queda la planta inscrita en un rectangle. L'últim tram de la nau central es tanca en forma d'absis poligonal.

Es desconeix qui va promoure la construcció de l'edifici, però Vistabella va viure un auge econòmic important durant els segles XVI i XVII. La direcció de l'obra s'atribueix a Joan Tell i la de la portada, a Joan Anglés, de Tortosa, encara que es tracta d'una atribució dubtosa. El que sembla cert és que pertany, si bé no a ell mateix, a algun dels deixebles de la seua escola. És cap a finals del segle XVI i a principis del XVII quan va ser construïda. Precisament, l'any 1592, Vistabella va passar de pertànyer a l'ordre de Montesa, a formar part de les possessions de la Corona, en l'època del rei d'Espanya Felip II.
 
La façana del temple, igual que el campanar massís i quadrat, està enfront de la plaça principal del poble i és de carreus de pedra. La portada principal, oberta en el tercer tram de l'església, està formada per tres cossos i s'assembla al retaule de l'altar major de l'Escorial. El primer cos es compon de quatre columnes d'ordre dòric, i entre els intercolumnis estaven les figures dels quatre evangelistes en nínxols individuals. El segon cos està compost per sis columnes jòniques sobre pedestals; i el tercer, per columnes corínties. A l'acabament, dues columnes sostenen un frontó triangular que emmarca el Crist crucificat, als peus del qual estaven les figures de la Mare de Déu i de sant Joan. Als dos costats es trobaven Adán i Eva. Els nínxols estan buits des de la Guerra Civil del 1936, encara que s'hi van trobar parts de les escultures que els omplien en una de les criptes de l'església, que estan exposades a l'interior del temple. Totes les figures estaven col·locades per confeccionar un programa iconogràfic. La façana va sofrir un incendi l'any 1811.  


Dades