Playa

Parc Natural de la Serra d’Espadà


La superfície declarada parc ocupa al voltant de 31.180 hectàrees.

La superfície declarada parc ocupa al voltant de 31.180 hectàrees. Este fet el converteix en l'espai natural protegit de més extensió de la província de Castelló i el segón més extens de la Comunitat Valenciana. Dels 19 municipis implicats, 11 tenen tot el seu terme municipal dins dels límits del parc natural (Aín, Alcudia de Veo, Almedíjar, Azuébar, Chóvar, Eslida, Fuentes de Ayódar, Higueras, Pavías, Torralba del Pinar i Villamalur); mentre que els 8 restants (Alfondeguilla, Algimia de Almonacid, Artana, Ayódar, Matet, Suera, Tales i Vall de Almonacid), solament estan inclosos parcialment.

La Serra d'Espadà ofereix al visitant una gran diversitat pel que fa a vegetació: pinars de pinastre, bosc de ribera, el típic bosc mediterrani d'alzines i pi blanc, i interessants peculiaritats, com bosquets de castanyers. Sens dubte, però, és el bosc de sureres l'ecosistema més representatiu del Parc Natural de la Serra d'Espadà, tant per la seua singularitat com pel bon estat de conservació.

La fauna que apareix al parc és resultat de la diversitat de paisatges i ambients que posseeix. Començant pels amfibis, podem trobar diverses espècies com el gripau comú o el gripau corredor. Però l’espècie més interessant és l’ofegabous o “venancio”, que troba el seu hàbitat a les basses de reg.

Els rèptils són representats per diverses espècies com el fardatxo, la sargantana cua-llarga, la serp blanca i la serp verda.

Quant a l’avifauna, destaquen sens dubte les rapinyaires. L’escassa i amenaçada àguila de panxa blanca habita a la serra i a les masses boscoses. Hi troben un hàbitat idoni l’àguila serpera, l’àguila calçada i l’astor. Entre les rapinyaires nocturnes hi podem trobar el xot, el mussol banyut i el duc. Altres aus típiques d’esta serra són el gaig, el grimpador, el pit-roig, el coll-tort, el pinsà, etc.


Localització

Es troba ubicat al sud de la província de Castelló, entre les comarques de l'Alt Millars, Alt Palància i La Plana Baixa, i discorre entre les conques dels rius Millars i Palància.