Les Coves de Vinromà

Les Coves de Vinromà

Les Coves de Vinromà

Les Coves de Vinromà

Poblada des de temps prehistòrics, com ho demostren les famoses pintures del barranc de la Valltorta; sobre el nom d'esta vila existeix el dubte de si el seu origen és romà (Vincens Roma) o àrab (Cide Aben-Roma). El primer document que parla del Castell de Coves és la Crònica d'En Jaume I (1233). El Castell de Coves comprenia esta població i sis municipis més que  formaven la Tinença de Coves. En Blasc d'Alagó va ser el seu primer senyor. Després de la seua mort, En Jaume I va cedir la vila a l'orde de Calatrava i per permuta de terres va passar a En Artal d'Alagó, qui la va atorgar en poblament a En Mateu Huguet i altres, segons Carta. El 1294 En Jaume I la va donar a l'orde del Temple. Una vegada abolida esta orde, però, va ser adjudicada a la de l'Hospital. El rei, amb idea de minvar el seu poder excessiu, va crear el 1317 l'orde de Montesa, darrer cabdalat d'estes terres. El 1421 van tindre lloc a Les Coves  les Corts del Regne, traslladades posteriorment a Traiguera. Després de la Guerra de Successió, Les Coves va sofrir els efectes, de la mateixa manera que la resta del territori valencià, de la supressió dels Furs Aragonesos i de l'establiment del poder centralitzador d'En Felip V.

Medi Social

Les activitats econòmiques fonamentals són l'agricultura, amb conreus de secà, com ara els ametllers, els garrofers i les oliveres; i la ramaderia, que és el sector més actiu, amb  unes 150 granges avícoles i porcines en tot el terme. En la indústria, dues empreses ceràmiques, una de materials de construcció i tres de confecció, generen ocupació.

Recorregut urbà

Podríem recórrer la part antiga del municipi, amb l'església antiga dels Desemparats, en reconstrucció, el Portalet o l'antiga Porta del poble. Són destacables també l'església parroquial, amb un xicotet museu al seu interior, i l'ermita de Sant Vicent als afores.

Paisatge

El seu nucli urbà està situat en una longitud de 00º 17', 40º 17' latitud nord i 180 metres d'altitud. El terme municipal de Les Coves de Vinromà forma una àmplia vall emmarcada per diverses formacions muntanyoses paral·leles a la costa i amb altituds moderades. A l'oest apareixen les alineacions muntanyoses de la Serra d'Engarcerán, les quals presenten la major altitud del terme amb els 650 metres del Tossal Gros. La cadena muntanyosa culmina amb el Coll del Boix (775 m.), pròxim a la línia divisòria entre termes. Al nordest hi apareix la Serra Calderona, amb els 528 m. de les Talaies. A l'est, les muntanyes del Mus i la Serra de la Vall d'Àngel, amb el seus 400 m., separen esta vall de la d'Alcalà de Xivert. En canvi, en sobrepassar els 300 m. del Bovalar, la vall s'ajunta amb la d'Alcalà i s'obri fins al mar. Al sud, les alineacions que oscil·len al voltant dels 350 metres separen la vall de Les Coves del Pla de l'Arc. El terme municipal de Les Coves de Vinromà està travessat pel riu de Sant Miquel o riu de Les Coves. Este riu neix a Catí, més concretament al pic de Nevera i forma una completa artèria, el recorregut de la qual és aproximadament de 40 km. Gran part de l'any el seu curs roman completament sec, l'aigua només discorre ocasionalment en aparéixer les precipitacions torrencials. També el clima d'este terme és típicament mediterrani, amb estius calorosos i secs, i hiverns suaus. Un factor important són les temudes gelades, que es produeixen a les zones baixes del terme durant els mesos de febrer i març, i que són un perill evident per als conreus d'ametlla. El vent del nord, el cerç, és sec i fred a l'hivern; el de l'oest, el  ponent, càlid; i el de llevant, temperat i suau. La temperatura mitjana màxima és de 23ºC; la mitjana mínima, de 8,4ºC; i la mitjana, de 15,7ºC. Les precipitacions són de l'ordre dels 150-220 litres per metre quadrat i es produeixen normalment durant els mesos d'abril, setembre i desembre.