# # # #

Paratge Natural Municipal Rambla de Sellumbres


Castellfort-Cinctorres- Portell

L'espai natural rambla de Sellumbres conté indubtables valors ecològics, paisatgístics, històrics, culturals i relacionats amb els usos recreatius i d'esplai, els quals en justifiquen la protecció.

La rambla de Sellumbres està situada al sector nord-oest de la província de Castelló, a la confluència dels municipis de Castellfort, Cinctorres i Portell de Morella, tots pertanyents a la comarca dels Ports.

La complexitat geomorfològica i el bon estat de conservació de les formacions vegetals hi configuren un paisatge de gran singularitat i bellesa. La zona de major qualitat visual és el mateix llit de la rambla de Sellumbres, amb uns vertiginosos penya-segats rocosos i on destaquen diverses fites paisatgístiques, com ara la roca Roja, la roca Marró i la roca del Corb, identificables fàcilment per l'observador.

Les masses arbòries existents al paratge les conformen principalment pinedes de pi larici (Pinus nigra) i garrigars (Quercus ilex), aquest últim inclòs com a hàbitat d'interès prioritari per a la Unió Europea. Conformen masses denses i de gran extensió als vessants del llit de la rambla. Pel que fa a la flora, cal destacar-hi la presència de Leucanthemum maestracense (margarida), Linaria repens (boca de drac blanca), Sideritis spinulosa (cua de gat), Thymus godayanus (timó negre) i Thymus vulgaris (timó bord), totes espècies endèmiques i, per tant, de gran valor per a la conservació.

Pel que fa a la fauna, el grup de les aus és el més abundant i, a més, inclou diverses espècies que requereixen mesures de protecció i de conservació pel grau d'amenaça al qual estan sotmeses, tant en l'àmbit autonòmic com en l'internacional. Entre les espècies d'aus presents poden citar-se l'àguila real (Aquila chrysaetos), el torlit comú (Burhinus oedicnemus), l'enganyapastors europeu (Caprimulgus europaeus), l'àguila marcenca (Circaetus gallicus) i el voltor lleonat (Gyps fulvus), entre d'altres. De les 88 espècies d'aus censades a la zona, prop del 20% presenten cert grau d'amenaça. D'altra banda, en el grup dels mamífers, també rellevant, s'hi han identificat com a protegides pel Catàleg Valencià d'Espècies de Fauna Amenaçades la musaranya grisa (Crocidura rusula), la fagina (Dimarts foina), el teixó (Meles meles), la mostela (Mustela nivalis) i l'esquirol roig (Sciurus vulgaris), i com a espècies d'interès internacional, la cabra pirinenca (Capra pyrenaica) i el gat salvatge (Felis silvestris).

Pel que fa al patrimoni històric-cultural, trobem al paratge diversos jaciments arqueològics de gran interès, la major part dels quals es troba en mal estat de conservació. Concretament s'hi han identificat jaciments com el del mas de Falcó, d'època medieval, d'entre els segles VIII i XIII, al qual s’han trobat fragments ceràmics dispersos altmedievals; el fossar dels Moros i costa de l’Albardó, format per ruïnes de fortificacions medievals; el jaciment del turó de la Barcella, format per restes d'un xicotet assentament adscrit a l'edat de bronze; i finalment, l'abric del turó de la Barcella, un jaciment d'art rupestre corresponent al neolític.

Per totes aquestes restes, i per la iniciativa dels Ajuntaments de Castellfot, Cinctorres i Portell de Morella, la Generalitat, en l'exercici de les seues competències autonòmiques en la matèria, considera necessària la declaració d'un regim especial de protecció i conservació dels valors naturals d'aquest espai.