Paratge Natural Municipal Bovalar de Sant Jordi (Sant Jordi). valor paisatgístic
# # # #

Paratge Natural Municipal Bovalar de Sant Jordi


Sant Jordi

Paratge Natural Municipal Bovalar de Sant Jordi

El paratge natural Bovalar es localitza en el terme municipal de Sant Jordi, a la Comarca del Baix Maestrat, i compta amb una extensió de 27,38 ha.
 
Des del punt de vista geològic, l'àrea considerada s'emmarca en la plana al·luvial plioquaternària de Vinaròs-Peníscola, conformada a partir de l'erosió dels relleus mesozoics carbonatats adjacents, mitjançant el desenvolupament dels ventalls al·luvials del riu Cérvol, rambla de Cervera, barranc d'Aiguaoliva, barranc del Surrac i altres. Els materials són conglomerats, graves, sorres i argiles vermelloses de finals del Terciari (NeógenoPlioceno) i principis del Quaternari, amb predomini dels materials calcaris.
 
La vegetació climàcica pròpia de la zona considerada correspondria a boscos de l'associació Rubio longifoliae-Quercetum rotundifoliae, vegetació de carrascar termòfil, amb predomini de faneròfits esclerofil·les. La vegetació actual està constituïda per etapes de regressió d'aquests boscos, i està dominada per matolls esclerofil·les de l'associació Querco cocciferae-Lentiscetum, formada per espècies més representatives com el coscoll (Quercus coccifera) i el llentiscle (Pistacia lentiscus), a més de les etapes de regressió pròpies d'aquest matoll, corresponents a l'aliança Rosmarino-Ericion, amb el romaní (Rosmarinus officinalis) i el bruc (Erica multiflora) com a espècies més representatives i amb la intercalació de llistonars de l'aliança Phlomido-Brachypodion. Actualment, la major part del paratge presenta una coberta arbòria formada per una pineda secundària de Pinus halepensis procedent de repoblació ambun sotabosc de matoll mediterrani termòfil.
 
Cal destacar que en aquest espai es presenten dos hàbitats naturals d'interès en el marc de la Directiva 92/43 / CEE, del Consell, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre. Aquests són, concretament, el definit pel codi UE 5330 Querco cocciferae-Lentiscetum i el 6220 Teucrio pseudochamaepityos-Brachypodietum.
 
Aquest últim es considera un hàbitat prioritari i engloba un grup d'herbassars i pastures que es desenvolupen majoritàriament sobre sòls calcaris. En el cas del paratge Bovalar de Sant Jordi es tracta d'herbassars pseudoestèpics dominats per ramíneas perennes de mida petita del gènere Brachypodium.
 
La fauna ve caracteritzada per la presència majoritària d'espècies adaptades a mitjans antropitzats, amb zones de cultius i àrees de matoll i pineda. Així i tot, és possible trobar espècies d'interès per a la conservació, amb estatus d'espècie protegida pel Catàleg Valencià d'Espècies Amenaçades. Entre l'herpetofauna destaca la presència del fardatxo (Lacerta lepida), entre les aus el gaig (Garrulus glandarius) i el cruixidell (Emberiza calandra). Entre els mamífers es troba la musaranya comuna (Crocidura russula), l'eriçó europeu (Erinaceus europaeus), la fagina Martes foina), el teixó (Meles meles) i la mostela (Mustela nivalis). A més d'aquestes espècies més notables podem trobar altres espècies d'interès. Així, entre les aus trobem els tallarols (Sylvia melanocephala, S. undata, S. cantillans), bitxac (Saxicola torcuata), la carbonera (Parus major), el capsigrany (Lanius senator), la cadernera (Carduelis carduelis), el verderol (C. chloris) i el gafarró (Serinus serinus). Els mamífers vénen representats per espècies com el ratolí de camp (Apodemus sylvaticus), la musaranya (Suncus etruscus), el conill (Oryctolagus cuniculus) i, ocasionalment, l'esquirol vermell (Sciurus vulgaris).
 
Quant als valors paisatgístics cal referir que el paratge s'emmarca en una zona de transició entre els relleus calcaris situats més a l'oest, amb majors pendents i caràcter més forestal, i la plana al·luvial costanera, ocupada per conreus de secà. La conca visual és àmplia, amb una bona perspectiva de l'entorn, que abasta des dels relleus de les imponents muntanyes de la zona de l'Ports i la Tinença, fins a la línia de la costa, el que ofereix als visitants la possibilitat de gaudir d'atractives panoràmiques.
 
Pel que fa al patrimoni cultural cal referir la presència de tres antics forns per a la fabricació de calç, elements de gran interès etnològic.
 
Més informació a: