Paratge Natural Municipal Castell d'Arenós (Pobla d'Arenós).
# # # # #

Paratge Natural Municipal castell d'Arenós


Pobla d'Arenós

Paratge Natural Municipal castell d'Arenós

El paratge, de 32,51 hectàrees de superfície, està definit per un xicotet turó de 770 metres d'altitud que s'alça al costat de l'embassament d'Arenós, al tram alt del riu Millars. Aquest espai forma part del Lloc d'Importància Comunitària (LIC) Curs Alt del Riu Millars i, per tant, de la Red Natura 2000. A més, és limítrof amb el LIC Estrets del riu Millars de la província de Terol (Comunitat d'Aragó), que actua com a corredor biològic entre Terol i les muntanyes de l'interior de Castelló.

Des del punt de vista de la vegetació, l'àmbit del paratge es caracteritza per ser un espai predominantment forestal, on destaquen les denses masses de Pinus halepensis que poblen les vessants N i O del turó, amb un grau elevat de maduresa i de protecció del sòl. Contrariament, la cobertura arbòria a la solana és molt menor, on hi ha formacions arbustives submediterrànies amb predomini de la savina negra (Juniperus phoenicea) i de càdec (Juniperus oxycedrus), juntament amb rebrots de magraners (Punica granatum) i oliveres (Olea europaea) procedents d'antics cultius. Una altra espècie que clarament sobreïx en aquest sector és el llentiscle (Pistacia lentiscus). També és abundant l'espí negre (Rhamnus lycioides) i, en menor grau, el garric (Quercus coccifera) i l'aladern (Rhamnus alaternus), pertanyents tots a la comunitat de Querco cocciferae-Pistacietum lentisci. A l'estrat arbori i subarbori, en boscanys dispersos entre el pinar, i més freqüents a l'ombria que a la solana, apareixen arbres com l'alzina (Quercus rotundifolia) i, en menor grau, exemplars de gal·ler o roure valencià (Quercus faginea). Aquesta espècie té una representació cada vegada major al paratge, i li està guanyant terreny a les masses de coníferes. Cal ressenyar que aquestes rouredes de l'associació Quercetum fagineae tenen la consideració d'hàbitat d'interès comunitari segons la Directiva 92/43/CEE. A més, al paratge es presenten formacions arbòries del gènere Juniperus (ginebres i savines), entre les que sobreïxen els exemplars existents al cim del turó que, amb una forma piramidal i un considerable port, confereixen a l'espai un atractiu particular. També és d'interès la vegetació del barranc de La Viñaza, amb espècies pròpies de vessant, com ara l'àlber blanc (Populus alba), el poll negre (Populus nigra), d’altres híbrides del gènere Populus i sàlics (Salix alba). A més, de manera puntual, trobem boscanys d'om (Ulmus minor) i d'espècies pròpies del bosc de clima similar amb qui té límit, fonamentalment pins i algun roure. El sotabosc té arbusts, generalment espinosos de Rubo- Coriarietum myrtifoliae.

La fauna de l'espai i l'entorn es troba directament lligada a l'ambient forestal, i té així mateix una gran importància la proximitat d'una massa d'aigua permanent com el pantà d'Arenós i de grans escarpats a les proximitats on abunden les vulturines i nidifiquen algunes aus rapaces. Entre els mamífers és cada vegada més habitual poder albirar exemplars de cabra salvatge ibèrica (Capra hispanica) en els escarpats del turó del castell. A més, a l'espai apareix macrofauna d'interès com la fagina (Martes foina), associada a la proximitat de masses d'aigua, o el teixó (Meles meles). Pel que fa a la fauna d'aus, nombroses aus rapaces utilitzen l'entorn del paratge com a territori per campejar i per caçar, d’entre les que destaquen l'àguila perdiguera (Hieraaetus fasciatus), que nidifica a les proximitats, l'àguila reial (Aquila chrysaetos), l'àguila calçada (Hieraaetus pennatus), el falcó pelegrí (Falco peregrinus) i el duc (Bubo bubo). Als escarpats de la vessant esquerra del pantà hi ha nombroses vulturines de voltor comú (Gyps fulvus), espècie que és freqüent veure planejant sobre el turó del castell a les hores centrals del dia.

No obstant això, sense cap dubte, és el paisatge un dels principals valors que atresora aquest paratge. Des de la part més alta del turó, en un entorn d' interès ambiental i cultural elevat, hi ha una panoràmica amb una qualitat escènica d'enorme bellesa, amb el pantà d'Arenós de fons. El castell d'Arenós o de la Viñaza està en un lloc privilegiat que, a causa de la ubicació estratègica que té, disposa d'unes vistes immillorables de tot l'entorn. De la mateixa manera, aquesta posició privilegiada suposa que el turó del castell siga una referència per a tot el territori, ja que pot ser divisat a gran distància i es configura com a una fita paisatgística de rellevància a la comarca.

No menys important són els recursos de patrimoni cultural presents al turó, així com el llegat històric que atresora aquest espai. Aquesta zona ha sigut ocupada des d'èpoques primitives, com ho testifiquen les ceràmiques de l'edat de bronze i les restes d'època ibèrica trobades als voltants. El castell d'Arenós, construït en el segle XI (arquitectura islàmica medieval), fou el centre de la vida de la comarca durant segles, molt de temps abans de la conformació dels nuclis urbans actuals, i ha sigut testimoni de nombrosos episodis que n’han marcat l’esdevenir històric. En l'actualitat les restes estan declarades Bé d'Interès Cultural (BIC). A més, l'ermita de la Mare de Déu dels Àngels, d'adscripció medieval cristiana (segle XIV), situada al peu del castell i construïda després de la seua cristianització, també forma part de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià com a jaciment arqueològic. El romiatge a aquesta ermita és una tradició popular i religiosa del municipi que s'ha recuperat recentment gracies als habitants, ja que s'havia perdut des de la desaparició de Campos d'Arenós per la construcció de l'embassament.

Més informació a:

www.agroambient.gva.es