Paratge Natural Municipal Palomita (Vilafranca del Cid).
# # # # # # # #

Paratge Natural Municipal Palomita


Vilafranca del Cid

Paratge Natural Municipal Palomita

El Consell, en la reunió del dia 25 de maig de 2007, va adoptar el següent acord:

L'entorn de la muntanya Palomita, en el terme municipal de Vilafranca, acull múltiples valors per a ser declarat paratge natural municipal, tant ecològics i botànics, com paisatgístics i relacionats amb el patrimoni cultural.

El dur clima, lligat a l'altitud i situació interior de la zona condiciona, la tipologia de la vegetació present en el paratge. Així la formació vegetal predominant són els boscos de pinassa o pi negre (Pinus nigra subsp. Salzmannii), bon indicador del pis bioclimàtic supramediterrani sobre substrats calcaris, que troba a la zona condicions òptimes de desenvolupament. A les parts més elevades i fresques no resulta estrany trobar-lo barrejat amb el pi roig o pi roig (Pinus sylvestris var. Catalaunica) constituint l'associació Festuco gautieri-Pinetum salzmanni.

Al sotabosc, encara que apareixen espècies secundàries dels boscos temperats eurosiberians, també es mostra una influència conspícua de la flora mediterrània. Sota la pineda es desenvolupa un segon estrat de petits arbres i arbustos en el qual destaca el ginebre comú (Juniperus communis subsp. Hemisphaerica), ginebre piramidal propi de l'alta muntanya. També apareix, encara que amb menor abundància, la savina (Juniperus phoenicea) i de forma testimonial la savina turífera (Juniperus thurifera). De la mateixa manera es poden observar bosquets dispersos de carrasca (Quercus rotundifolia), i entre els caducifolis, el roure valencià (Quercus faginea) i diverses espècies d'aurons (destaca Acer granatense i en menor mesura l'Acer monspessulanum).

En determinats enclavaments amb condicions bioclimàtiques específiques, com l'obaga del barranc de la Font d'Horta, apareixen espècies eurosiberianes de gran interès com el grèvol (Ilex aquifolium), el til·ler (Tilia platyphyllos) o el teix (Taxus baccata), aquest últim creixent directament en la esquerdes de roques i en les erosions adjacents. Des del punt de vista botànic aquesta és la zona de major interès del paratge. En aquest espai tenen representació els següents hàbitats considerats prioritaris per la Directiva 92/43 / CEE: pinedes de pi negre amb grèvol; pastures vivaces amb Goodyera repens; i penyals calcaris d'ombria amb til·ler i teix.

A les orles de la pineda, en exposicions amb ambients humits, el sotabosc és més dens i presenta una major diversitat. A més de les espècies enumerades anteriorment, destaquen algunes pertanyents a la família de les rosàcies, unes espinoses i altres inermes, entre les quals es troben l'arç blanc (Crataegus monogyna), l'aranyoner (Prunus spinosa subsp. Spinosa), el corner (Amelanchier ovalis ), el Cotoneaster nebrodensis o els rosers silvestres (Rosa canina, Rosa pimpinellifolia, Rosa agrestis), al costat d'altres espècies com l'aladern fals (Berberis hispanica), Cytisus heterochrous i Ononis aragonensis.

En relació amb la fauna, destaca la presència de la cabra salvatge, que en els últims anys està colonitzant gran part del nord de la província de Castelló. Entre els mamífers, assenyalar també l'aparició del teixó, de la mostela i de la fagina. Pel que fa a l'avifauna, és freqüent observar voltors sobrevolant l'espai, així com l'aparició d'algunes rapinyaires com l'àliga daurada, l'àguila marcenca, el falcó pelegrí o el xoriguer comú.

D'altra banda, el paratge presenta un alt interès etnogràfic. Dins de l'àmbit d'estudi estan representats nombrosos elements de l'arquitectura de la pedra en sec representativa de la població de Vilafranca, com ara "cassets", murs que marquen el traçat de vies pecuàries, i tancats per al bestiar o murs per dividir la propietat.

Finalment cal tenir en compte la singular identificació dels veïns de Vilafranca amb el bosc de Palomita, per haver estat una muntanya comunal de la qual s'han obtingut nombrosos recursos a través dels temps. Avui en dia, encara queden en peu les restes del denominat "pi del Comunet" (va morir pels efectes d'un llamp en 1987), considerat arbre monumental. El bosc de Palomita està lligat als elements de l'etnografia local per un altre aspecte, ja que de la mateixa s'extreuen les barres per aixecar la barraca de Sant Antoni, festa popular de Vilafranca.

Més informació a:

www.agroambient.gva.es